Inicio > Poesía > 4 poemas de Joan Salvat-Papasseit

4 poemas de Joan Salvat-Papasseit

4 poemas de Joan Salvat-Papasseit

Ahora que se cumplen cien años de la muerte de uno de los poetas más importantes dentro de la literatura catalana, Joan Salvat-Papasseit, Edicions 62 reúne en un único volumen los seis libros que publicó entre 1919 y 1925, además de algunos poemas dispersos y de otras prosas relacionadas con el hecho poético.

En Zenda reproducimos cuatro poemas de la Poesía Completa, de Joan-Salvat Papasseit (Edicions 62).

***

PANTALONS LLARGS

a J. M. López-Picó

Campaneta daurada del meu carret de fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar, i agrair nostre fat.

Ja no tornaré més fent osque! osque! corrent,
a carregâ amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada, tu em sabies content.
Ara em mena la gent i tothora tinc justa:

i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer què diria la gent…
Trobaran molt millor que estimi alguna noia

tant si és bella com no—cavallet tot pintat,
campaneta daurada—i que us deixi al terrat.

***

VISIÓ DEL GUADARRAMA

Serra ferrenya i aspra!
d’aquí on jo ara la veig
sembla un rei castellà
que jegués
amb l’espasa al costat,
sota mantell d’ermini.
Sembla un rei i un gegant,
però jeu.
—Té un abís als seus peus
de terra calcigada.
Castella, el Guadarrama:
posta d’or
però posta segura
d’un vent que haveu sigut!
Dormiu la vostra sort:
deixeu pas
als hispans que ara avencen.
Catalans! tots en peu,
l’Escorial deixem-los per trofeu:
que ara serem nosaltres
qui plantarà les tendes.

De tant pecâ el rei jeu.

***

CONTENTAMENT

Quin tebi pler

Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diría
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia.

La seva cambra si em té enamorat!

On és l’espieta que l’amor ens priva?

***

CANCIÓN DE GESTA

Dos metros de locura tricolor
y un blocao en la fiebre de la arena
un salacot que tiembla tras la curva palmera
y una hembra raída que gruñe una canción.
Cuando el zoco despierta chilla un jazz-band de incendio
las gumías son tan altas que ya penden del cielo.
El kaki de las tropas tiene el clor del polvo
que pisan las babuchas de los moros.

Grecia: Revista decenal de literatura,
núm. 47 (1 agost 1920), p. 4.

—————————————

Autor: Joan Salvat-Papasseit. Título: Poesía completa. Editorial: Edicions 62. Venta: Todos tus libros.

BIO

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894 – 1924) va publicar el seu primer llibre de poesia el 1919: Poemes en ondes hertzianes, seguit per L’irradiador del port i les gavines (1921), Les conspiracions (1922), La gesta dels estels (1922), El poema de La rosa als llavis (1923) i, pòstumament, Óssa Menor (1925).

3.8/5 (26 Puntuaciones. Valora este artículo, por favor)
Notificar por email
Notificar de
guest

1 Comentario
Antiguos
Recientes Más votados
Feedbacks en línea
Ver todos los comentarios
Débora Parra
Débora Parra
27 ddís hace

Ah, hubiera sido genial poder leer estos textos en español. De todos modos, gracias por compartir.